Cap a mitjans de Juliol acaba el plaç de presentació de candidatures a la plaça de director-gerent de la Fundació Palma Espais d'Art, plaça vacant des de que Pilar Ribal va acabar el contracte el passat mes de desembre i no li varen renovar. Més de sis mesos han passat sense que ningú dirigís la fundació. Hi ha gent que pensa que la plaça està donada, de moment el circ social es va alimentant amb la circulació dels noms dels possibles.
Jo no m'hi presentaré, tot i tenir un projecte compartit amb altre gent. El projecte i les raons aquí vos les deix.
HISTÒRIA D'UNA CANDIDATURA
A finals del mes de setembre de l'any passat la regidoria de cultura de Palma anunciava la intenció de convocar un concurs on cercava un director-gerent per a la Fundació Palma Espais d'Art. Els mitjans assenyalaven que Cort volia plantejar un projecte «más abierto a la participación de colectivos artísticos y asociaciones de Balears y también que desarrolle y ponga en funcionamiento el área educativa»
Vaig comentar la notícia amb diversos companys del món de la cultura. Una part de la valoració que férem recordava que l'etapa de Nanda Ramon (PSIB-BLOC-UM, 2007-2011) a la regidoria va suposar continuar amb les polítiques culturals del Partit Popular i que ens podíem trobar amb una legislatura idèntica, des d'aquest punt de vista vàrem acordar presentar un projecte de continguts i una candidatura conjunta per dirigir el projecte.
Durant els mesos següents ens vàrem reunir amb Miquel Perelló i amb la major part de les regidories de Palma, el Consell Insular de Mallorca, l'AAVIB, l'IEB i una part del teixit cultural, per anar concretant la base i el desenvolupament del projecte. Cercàvem dades de diagnòstic i de funcionament que ens permetessin avaluar profundament els objectius i els seus impactes. Sabeu que un de cada 5 ciutadans no sap llegir ni escriure o no té cap tipus d'estudis? No hi tenia res a dir l'ajuntament?
El projecte es va bastir en sis línies d'actuacions. Que no es varen poder acabar de desenvolupar. Anàvem informant periòdicament a la regidoria de les reunions i els demanàvem informació sobre nombre de visitants, usuaris, aforaments, funcions dels treballadors, informació de les empreses subcontractades, entre d'altres, mai ens varen respondre les preguntes que fèiem, tampoc ens varen retornat cap dels correus. Vàrem donar entrada al registre de l'Ajuntament, al mes de novembre, a una proposta de modificació dels estatuts de la Fundació per a que el Patronat la valoràs. Sense resposta.
El dia 11 de novembre, mentre treballàvem en el projecte, Última Hora publicà que "La nueva dirección de Palma Espais d’Art ofrecerá un plan para el Casal Balaguer". L'ajuntament demanava un projecte per un espai acabat de restaurar sense tenir en compte el pla d'usos dels arquitectes. No ho enteníem. La comunicació amb la regidoria cada vegada fluïa menys i els compromisos que adquiria el regidor no els complia. A la primera reunió Miquel Perelló ens va dir que si arribava a fer el 10% del programa ell ja es donava per satisfet, sense definir quin era aquest 10%.
Al mes de febrer vaig poder assistir a una reunió on Perelló donava explicacions sobre la seva acció política que aclarien sense dubtes la situació, ho podem resumir en unes poques frases.
"Aquesta regidoria ha estat entretinguda en corregir coses. Anam de 'lio en lio' i no en sortim. I això ens du tanta "ocupació" que no ens deixa fer altres coses." i "Jo no sóc el regidor de cultura, soc el regidor de tots aquests 'lios'." Davant les crítiques, en aquella mateixa reunió i no sóc l'únic testimoni, va dir que ell tenia el seu càrrec a disposició del partit.
Havíem informat anteriorment a Antoni Noguera en una reunió al desembre que la regidoria de cultura anava a la deriva. Es va comprometre a mirar el tema i a dir-nos alguna cosa en la segona quinzena de gener. Quan Noguera no va complir el seu compromís vàrem donar per tancat el projecte.
A l'anàlisi posterior de tots aquests fets vàrem veure que anàvem a repetir la legislatura de Nanda. Al Partit Popular i a Ciudadanos no els hi suposa cap problema les polítiques culturals que MÉS per Palma planteja, tret de la política lingüística són pràcticament les mateixes i no hi ha cap oposició amb representació dins el ple municipal. L'opció política, malgrat els programes, ha esdevingut una alternança de càrrecs i no una alternativa amb idees.
Amb la voluntat de construir una oposició que permetí canviar l'estat actual de coses alguns dels participants del projecte hem obert el debat de les polítiques culturals dins l'espai públic. El temps ens dirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada