L’INSULT AL REGIDOR DE CULTURA

L'horabaixa del dia 26, el dia de les eleccions estatals, vaig trobar-me a Miquel Perelló al col·legi electoral Aina Moll. No l'esperava. Em va riure i em va allargar la mà, mostrant una amabilitat que em costava d'apreciar i entendre. Li vaig dir que veure'l allà era desincentivador. No vaig començar bé. Ho va obviar i va seguir fent-me cas.

Vaig interpretar que aquest apropament es donava per motius electoralistes i vaig intentar rompre aquesta falsa familiaritat recordant-li el correu personal que li havia enviat el 6 de març, amb còpia a Antoni Noguera, on denunciava l'incompliment del seu programa electoral, li demanava que corregís, que si no podia corregir demanàs ajuda, i, si aquesta no era possible, li demanava la dimissió. Em va dir que no l'havia llegit i va seguir parlant com si res. Vaig intentar ser més clar encara: 

-Miquel, a Educació hem pogut ser companys, ara ja no.

-Qui ets tu? Què has fet tu?
-Un ciutadà, Miquel.

La cosa anava pujant de to.

Vàrem seguir parlant de la Fundació Palma Espais d'Art sense posar-mos d'acord. Vaig demanar-li si havia fet arribar al patronat la proposta de modificació d'estatuts registrada a l'ajuntament el 26 de novembre del 2015.

-"Hi ha arribat, i això està dins els documents."
-"La nostra proposta l'has feta arribar al patronat?" Vaig insistir.
-"Arribarà."
-"Arribarà una proposta que vos vàrem enviar el mes de novembre?"
-"La vostra no arribarà, clar que no arribarà", confessava.
-"Ho veus? Fer de tap del ciutadans!"
-"Fer de tap d'en Pere Vicenç."
-"Fins aquí, fins aquí, Miquel."
-"Mira, a tu no te pareix res bé, no quadres amb ningú i vols que les institucions et tenguin present. Bueno, pues fes propostes i... sa cosa anirà així com anirà."
-"Que faci propostes que tu aturaràs? Que tu ficaràs dins un calaix? I tu ets un representant polític? Tu ets..."

... i en aquell precís instant vaig perdre el control i el vaig insultar.

Els apoderats de MÉS varen venir a veure que passava mentre Miquel Perelló em deia imbècil, em confirmava que qualsevol cosa que portàs el meu nom seria ignorada i em convidava a repetir el que li havia dit al pati de darrera del col·legi electoral.
Els hi vaig dir als apoderats que el regidor de cultura conculcava els drets dels ciutadans, un d'ells em va dir que això no l'interessava i que jo ja havia aconseguit el que volia.
Li he estat donant moltes voltes i m'ha costat 12 dies pair-ho. He parlat amb la meva misser per tal de veure les conseqüències judicials abans de fer-ho públic. Entenc que aquest fets superen l’àmbit d’allò personal i tenen contingut polític. És per això que ho comparteixo amb vosaltres.

Crèdits de la imatge, "Führer", de Lluís Juncosa.
Aparegut al meu mur de facebook el 8 de juliol de 2016. 

HISTÒRIA D'UNA CANDIDATURA

Cap a mitjans de Juliol acaba el plaç de presentació de candidatures a la plaça de director-gerent de la Fundació Palma Espais d'Art, plaça vacant des de que Pilar Ribal va acabar el contracte el passat mes de desembre i no li varen renovar. Més de sis mesos han passat sense que ningú dirigís la fundació. Hi ha gent que pensa que la plaça està donada, de moment el circ social es va alimentant amb la circulació dels noms dels possibles.
Jo no m'hi presentaré, tot i tenir un projecte compartit amb altre gent. El projecte i les raons aquí vos les deix.

HISTÒRIA D'UNA CANDIDATURA

A finals del mes de setembre de l'any passat la regidoria de cultura de Palma anunciava la intenció de convocar un concurs on cercava un director-gerent per a la Fundació Palma Espais d'Art. Els mitjans assenyalaven que Cort volia plantejar un projecte «más abierto a la participación de colectivos artísticos y asociaciones de Balears y también que desarrolle y ponga en funcionamiento el área educativa»

Vaig comentar la notícia amb diversos companys del món de la cultura. Una part de la valoració que férem recordava que l'etapa de Nanda Ramon (PSIB-BLOC-UM, 2007-2011) a la regidoria va suposar continuar amb les polítiques culturals del Partit Popular i que ens podíem trobar amb una legislatura idèntica, des d'aquest punt de vista vàrem acordar presentar un projecte de continguts i una candidatura conjunta per dirigir el projecte.

Durant els mesos següents ens vàrem reunir amb Miquel Perelló i amb la major part de les regidories de Palma, el Consell Insular de Mallorca, l'AAVIB, l'IEB i una part del teixit cultural, per anar concretant la base i el desenvolupament del projecte. Cercàvem dades de diagnòstic i de funcionament que ens permetessin avaluar profundament els objectius i els seus impactes. Sabeu que un de cada 5 ciutadans no sap llegir ni escriure o no té cap tipus d'estudis? No hi tenia res a dir l'ajuntament?

El projecte es va bastir en sis línies d'actuacions. Que no es varen poder acabar de desenvolupar. Anàvem informant periòdicament a la regidoria de les reunions i els demanàvem informació sobre nombre de visitants, usuaris, aforaments, funcions dels treballadors, informació de les empreses subcontractades, entre d'altres, mai ens varen respondre les preguntes que fèiem, tampoc ens varen retornat cap dels correus. Vàrem donar entrada al registre de l'Ajuntament, al mes de novembre, a una proposta de modificació dels estatuts de la Fundació per a que el Patronat la valoràs. Sense resposta.

El dia 11 de novembre, mentre treballàvem en el projecte, Última Hora publicà que "La nueva dirección de Palma Espais d’Art ofrecerá un plan para el Casal Balaguer". L'ajuntament demanava un projecte per un espai acabat de restaurar sense tenir en compte el pla d'usos dels arquitectes. No ho enteníem. La comunicació amb la regidoria cada vegada fluïa menys i els compromisos que adquiria el regidor no els complia. A la primera reunió Miquel Perelló ens va dir que si arribava a fer el 10% del programa ell ja es donava per satisfet, sense definir quin era aquest 10%.

Al mes de febrer vaig poder assistir a una reunió on Perelló donava explicacions sobre la seva acció política que aclarien sense dubtes la situació, ho podem resumir en unes poques frases.
"Aquesta regidoria ha estat entretinguda en corregir coses. Anam de 'lio en lio' i no en sortim. I això ens du tanta "ocupació" que no ens deixa fer altres coses." i "Jo no sóc el regidor de cultura, soc el regidor de tots aquests 'lios'." Davant les crítiques, en aquella mateixa reunió i no sóc l'únic testimoni, va dir que ell tenia el seu càrrec a disposició del partit.

Havíem informat anteriorment a Antoni Noguera en una reunió al desembre que la regidoria de cultura anava a la deriva. Es va comprometre a mirar el tema i a dir-nos alguna cosa en la segona quinzena de gener. Quan Noguera no va complir el seu compromís vàrem donar per tancat el projecte.

A l'anàlisi posterior de tots aquests fets vàrem veure que anàvem a repetir la legislatura de Nanda. Al Partit Popular i a Ciudadanos no els hi suposa cap problema les polítiques culturals que MÉS per Palma planteja, tret de la política lingüística són pràcticament les mateixes i no hi ha cap oposició amb representació dins el ple municipal. L'opció política, malgrat els programes, ha esdevingut una alternança de càrrecs i no una alternativa amb idees.

Amb la voluntat de construir una oposició que permetí canviar l'estat actual de coses alguns dels participants del projecte hem obert el debat de les polítiques culturals dins l'espai públic. El temps ens dirà.

La precarització a les institucions culturals

 

La vaga dels treballadors des Baluard.

Avui divendres 1 de juliol els treballadors del Museu d’Art Contemporani Es Baluard van a la vaga amb dues exigències. Ambdues parlen de defensar el seu lloc de feina. La primera es centra en recuperar el 5% del sou que els va retallar el govern Bauzá, fa uns anys, tot i no ser funcionaris. El segon apunta a les categoria laboral. Al Museu hi ha gent que realitza tasques per damunt de les seves funcions i de la seva categoria. Parlam al voltant d’uns 11 treballadors d’una plantilla fixa de 23. Prop del 50% es troba en aquesta situació.

Hi ha una negociació. Ara mateix la direcció els ha oferit recuperar en tres anys el 5%, un 2,5% ara i un 1,25% en els dos anys següents, i pujar de categoria a 4. Els treballadors, amb una congelació del seu sou des del 2008, consideren aquesta proposta insuficient i volen la redacció d’un conveni entre els treballadors i l’empresa que sigui vigent a partir del 2017 i que permeti revisar totes les categories.

Els serveis mínims per avui s’han definit en dos operaris de manteniment, un en el torn de matí i l’altre en el de tarda. Són uns serveis mínims amb els que serà difícil que es puguin cobrir les necessitats del centre en el dia de la inauguració d’”El turment i l’èxtasi”, l’exposició d’art llatinoamericà que tendrà lloc avui vespre.

Sembla que aquestes necessitats seran cobertes pel personal de l’empresa subcontractada Trablisa. Caldrà veure quines tasques desenvolupen, si figuren en el marc d’allò contractat, i si estan conculcant el dret de vaga dels treballadors substituint els seus llocs.

Cal recordar que es Baluard i la seva fundació es sostenen principalment amb fons públics. Al seu patronat hi trobam representats el Govern Autonòmic, el Consell Insular de Mallorca, l’Ajuntament de Palma i la Fundació d’Art Serra, els tres primers són els responsables, elegits democràticament, de les polítiques culturals.

Cal demanar-se si la situació d’explotació laboral del personal que es dóna a Es Baluard es pot fer extensible a altres entitats públiques o si, per contra, es tracta d’un cas aïllat. Sabem, per les notícies que arriben des del Principat, que el col·lectiu de treballadors lligats a la cultura està mobilitzat i té com a objectiu la signatura d’un “conveni de la cultura”.

 

 

Els equipaments culturals

  

El tema de la realització de funcions per damunt de la categoría que un funcionari ocupa troba un contrapunt alarmant en les direccions dels museus, arxius i biblioteques.  

Des de la modificació, encara vigent, d’aquestes places de lliure designació que habilita a metges i professors a ocupar-les, el que s’ha devaluat és el contingut de la feina. 

Abans era necessari haver passat unes oposicions del cos específic per a ocupar-les, oposicions que havien de garantir els coneixements i la capacitat de qui ocupava la plaça. El que ens trobam actualment, quan un professor de català exerceix de director de la biblioteca pública de Menorca, per posar un exemple concret, és que el que es devalua per davall la categoria és la capacitat de portar el discurs de la institució. Quin missatge estam enviant a un jove que ara mateix estigui estudiant biblioteconomia?

Direccions sense requisits i conserges, auxiliars i administratius sobre-qualificats. Vos imaginau a un auxiliar administratiu fent de conservador? A un conserge fent de bibliotecari? I si els hi demanam què està passant directament, la resposta és: -”Som tan pocs que aquí tots feim de tot.

Mirant cap als ajuntaments, podeu recordar quants auxiliars i administratius heu vist fent les funcions d’un tècnic de cultura?

Conclusió

Si als alts càrrecs cada vegada els hi exigim menys -de tal manera que és més fàcil triar qui farà la direcció o portarà la regidoria-, i als treballadors de base cada vegada més; tant que poden arribar a substituir a una part -quan no a tota- dels tècnics de la institució, cap a on anam? La precarització a les institucions culturals ens mostra unes direccions cada vegada més arribistes, unes bases precaritzades -quan no són directament externalitzades en empreses que guanyen els concursos per la seva capacitat de rebaixar encara més el preu- i uns quadres mitjos escassos desbordats en les seves responsabilitats.

Per molts de compromisos públics que es facin, abans i després dels comicis electorals, les solucions no arriben. No és un tema de dretes o esquerres, ambdues han tengut diverses oportunitats per a posar remei a aquest escenari. Ens trobam que als partits i als càrrecs els surt més rentable tallar les cintes inaugurals de les infraestructures que garantir correctament la seva gestió.

S’ha encès un foc i el bosc ara mira i espera. La passada legislatura la Conselleria d’Educació va viure una vaga que redefinia les relacions dels treballadors: entre ells mateixos, amb els seus usuaris i amb l’administració. Tres consellers d’educació varen seure a la mateixa cadira, un després de l’altre. A Cultura ja hi ha hagut un canvi, haurem d’estar atents.

Hi ha solucions per a la situació que denuncien avui els companys d’Es Baluard, no fa falta inventar res, les següents propostes les han intentat posar en pràctica Berta Sureda i el seu equip a l’Institut de Cultura de Barcelona: renunciar a inaugurar nous equipaments fins que els existents estiguin consolidats, acabar amb les designacions a dit i signar un conveni col·lectiu que sigui el marc laboral dels professionals de la cultura. 

Aparegut a contrainfo.cat l'1 de juliol de 2016.