DIARI DE CAMPANYA, LA CULTURA I MÉS

Foto familiar de campanya. Acompanyen al candidat: regidors de l'ajuntament, una consellera, el director de l'IEB i un director general.

Sota el lema "La cultura no és un luxe, és un dret" MÉS ha participat en la campanya per a les eleccions estatals perseverant amb un tema que ja fa temps se'ls escapa de les mans: la cultura.

Antoni Verger és el número tres, a mitja jornada, d'una coalició que no ha enviat a cap representant per donar suport a l'acte. Hem pogut veure fer acte de presència i aplaudir enèrgicament a algun càrrec de Més Per Menorca tot i que aquesta agrupació no participa en la coalició i "ha donat" llibertat d'elecció als seus votants.

El discurs ha estat breu, no ha arribat als 10 minuts, descomptant la presentació d'Antoni Noguera. El públic no ha superat les 80 persones, comptant nins que juguen futbol i càrrecs polítics. Poca gent havent-hi concert de CODO i Caetaneando. Possiblement són al bar esperant que acabin de parlar i comenci la música.

 

Cartell de l'acte

Faré un resum de les dues intervencions.

Noguera ha fet una introducció de "memòria històrica" recordant que al barri, ara un desert en equipaments culturals, hi havia el triangle que formaven els cinemes Metropolitan, Hispania i Chaplin, i descriu com aquests han estat substituïts per les grans superfícies comercials, de les que ja disposam de 150.000 metres quadrats. Potser no recorda que al barri hi ha un casal de joves i que el districte és el més ben dotat en casals de barri i biblioteques, què entenem per equipaments culturals? Inaugurar un edifici per a ser la seu de la simfònica? O dotar de contingut al que ja existeix?
El futur batle diu que el model de ciutat ha d'anar lligat a la cultura i aquesta ha de funcionar com la matèria gris de la ciutat. Ens ha de permetre sortir de la crisis.

Situa la qüestió clau en l'IVA cultural del 21% -el mateix que els objectes de luxe- trepitjant la idea principal que ha d'exposar Verger i que dóna sentit al lema de l'acte. Fa un diagnòstic sobre la manca de recursos, la corrupció i un model econòmic lligat al ciment. Apunta, sense concretar com, la necessitat de fer una discriminació positiva a la gent que mitjançant la cultura genera creixement econòmic. Lliga els problemes de finançament amb l’estat a la manca d'acció amb l'edifici de GESA. Totes aquestes qüestions, assegura, es poden solucionar amb una representació a Madrid.

Per acabar Noguera cita a Emili Darder: "La única forma de fer ciutadania és la cultura, el que s’ha de fer és cultura, cultura, cultura." De tant de repetir-la en els diferents actes i escrits aquesta cita s'ha gastat i ha perdut el sentit. Ja semblen les "paraules, paraules, paraules" de Hamlet. Un playback sense cap reflexió on Noguera i part del partit enterren les restes que encara puguin quedar de credibilitat.

 La intervenció d'Antoni Noguera

Antoni Verger reitera els punts exposats, i aprofundeix el tema central de l'IVA cultural amb una proposta de reducció que va del 21% al 4%. Analitza que aquest fet permetrà més consum de productes culturals, un impuls a la dansa, al teatre, a la música i a la creació, que ens enriquira com a societat i servirà per a que creadors que estan en una situació de precarietat absoluta puguin surar una mica. No he pogut evitar pensar en els peixos que suren, panxa amunt, a la mar. M'he girat i entre el públic només he pogut veure a Tina Codina com a representant del sector.

Alguns temes més que ha explorat Verger han estat els sobrecosts de la insularitat. L'afirmació de que la insularitat ens empobreix com a societat obvia que és un dels factors que garanteix, a la indústria hotelera, un mínim de línia de costa a explotar i que justifica, a l'"esquerra" insularista, la idiosincràsia que caracteritza i diferencia a cada una de les illes, l'excepció cultural.

Ha seguit parlant de la desgravació fiscal als rodatges de productes audiovisuals per a les illes i del plurilingüisme i la defensa de la producció cultural en la nostra llengua, el català. Com si no existís una producció cultural pròpia fora de l'àmbit lingüístic. Sembla que aquest, tot i que tenguem una facultat d'història de l'art al campus, és encara un territori per a explorar.

"La cultura és un dels eixos prioritaris, la cultura és imprescindible a una societat diversa, és un factor de cohesió, de democràcia, d’integració, i evidentment és un dret." Però cap de les propostes s'aparta de la visió de la cultura com a mercaderia.

La intervenció d'Antoni Verger

Després dels desastres a la Conselleria -evidenciats en la dimissió d'Esperança Camps- i a la Regidoria de Palma -on Miquel Perelló ha dit públicament que el partit té el seu càrrec a disposició- no sembla que l'àrea de cultura sigui el punt fort de MÉS. Quina credibilitat pot tenir el projecte per anar a "Madrid" si el que s'ha de fer aquí no està clar i després d'un any encara és deficient.

De res serveix dir, com Verger, "garantim feina i compromís" a Madrid quan això no es fa aquí. I tanmateix quina feina? Quin Compromís? A la cultura? al poble? I ja sabem que volen dir aquestes paraules? O depèn de la boca que les pronúncia?

  El texte va aparèixer a facebook el 17 de juny de 2016