L'exregidor Miquel Perelló, dimitia el passat 15 de juliol, però seguia cobrant fins el 31 d'agost, amb aquest estil de fer les coses ha anat la cultura. Un dels efectes principals del lideratge és que contagia les característiques bones, també les dolentes, a la resta de l'equip. A la laxitud mostrada per la major part dels càrrecs públics ara es suma un alt nivell d'exigència, exigència cap als altres.
Des de l'Ajuntament es pot afirmar que "és una irresponsabilitat mirar
cap a una altra banda", però mirem on mirem, dins la regidoria de
cultura, responsabilitat en trobam poca. La llista de greuges va
creixent. Qui pensava que el recanvi posava el contador a zero podrà
comprovar en breu que s'equivoca. Res no surt del no res.
A la legislatura passada, el Partit Popular va considerar que era el moment de donar el cop de gràcia a la cultura catalana de les illes, valorant que les forces dels que la podien defensar eren molt febles.
MÉS, la formació política que té la regidoria de Cultura, viu tancada dins un búnquer, comportant-se amb un autoritarisme semblant al vist en Bauzá. No de forma específica amb la cultura catalana, del que fa bandera el seu programa, sinó directament amb la cultura, la cultura sense adjectius.
Quina serà la força del teixit ara? Veurem una segona arruixada? A Barcelona el teixit ha decidit associar-se en una única plataforma per tenir més fortalesa i plantar cara.
La història d'amor entre els representants públics i unes associacions molt afeblides, va tenir la seva màxima expressió en la foto de l'acord per a modificar la composició del patronat de la Fundació Palma Espais d'Art, donant cabuda al teixit professional amb un 49% de representació. Un èxit que marca el límits del que s'està disposat a cedir des dels partits polítics que governen i que encara no s'ha portat a terme.
Qui escriu aquestes línies no creu que el problema sigui Llorenç Carrió, la destitució no ha estat una idea seva. El problema es situa més en la falta de valors i d'ètica que s'ha instaurat en la política de partits, on prosperen els professionals dels equilibris morals i de les aparences.
Una crisi de legitimitat que afecta a tota la societat i de la que ens costa cada dia més sortir.
Publicat a Facebook. Il·lustració de Pau Andreu Sitjar
A la legislatura passada, el Partit Popular va considerar que era el moment de donar el cop de gràcia a la cultura catalana de les illes, valorant que les forces dels que la podien defensar eren molt febles.
MÉS, la formació política que té la regidoria de Cultura, viu tancada dins un búnquer, comportant-se amb un autoritarisme semblant al vist en Bauzá. No de forma específica amb la cultura catalana, del que fa bandera el seu programa, sinó directament amb la cultura, la cultura sense adjectius.
Quina serà la força del teixit ara? Veurem una segona arruixada? A Barcelona el teixit ha decidit associar-se en una única plataforma per tenir més fortalesa i plantar cara.
La història d'amor entre els representants públics i unes associacions molt afeblides, va tenir la seva màxima expressió en la foto de l'acord per a modificar la composició del patronat de la Fundació Palma Espais d'Art, donant cabuda al teixit professional amb un 49% de representació. Un èxit que marca el límits del que s'està disposat a cedir des dels partits polítics que governen i que encara no s'ha portat a terme.
Qui escriu aquestes línies no creu que el problema sigui Llorenç Carrió, la destitució no ha estat una idea seva. El problema es situa més en la falta de valors i d'ètica que s'ha instaurat en la política de partits, on prosperen els professionals dels equilibris morals i de les aparences.
Una crisi de legitimitat que afecta a tota la societat i de la que ens costa cada dia més sortir.
Publicat a Facebook. Il·lustració de Pau Andreu Sitjar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada