A finals del mes de setembre els mitjans de comunicació informaven que la regidoria de cultura cercava perfils per encarregar-se de la Fundació Palma Espais d’Art amb un projecte més obert i participatiu que l’elaborat fins al moment. L’anunci semblava portat per la voluntat de fer arribar a les institucions el canvi que els resultats electorals del 24 de maig ja havien dibuixat.
Semblava que alguna cosa es movia.
Un poc d’història
La Fundació Casals d’Art i Espais Expositius de Palma va ser creada per
Nanda Ramon al 2008, quan era regidora de cultura pel BLOC, amb un
patronat que provenia en la seva majoria dels partits polítics. La
missió principal de la Fundació, segons els estatuts, és promoure l’art
en totes les seves manifestacions. Al capdavant, i d'una manera temporal
que durà tota la legislatura, hi col·locà Joan Carles Gomis, director
general de Cultura de Palma i director del Casal Solleric amb els
governs populars de Catalina Cirer i Joan Fageda, que seguí una línia
continuista per gestionar-lo, i passà a gestionar la reforma del casal
Balaguer (2009-2016?), el Quarter d’Intendència i les Voltes. Tots els
espais expositius de l’Ajuntament de Palma quedaren reunits en una sola
entitat. L'única persona en nòmina de la Fundació era el
director-gerent, la resta era personal de l’Ajuntament i empreses
externes.
Amb l’entrada de Mateu Isern el juny de
2011 el partit popular cessa Joan Carles Gomis –Roma no paga a traïdors–
i convoca un concurs que guanya Pilar Ribal. La cultura no és un dels
eixos de l’acció de Govern i, al final del mandat la regidoria de
Fernando Gilet havia perdut 2 de cada 3 euros que entraven per via del
pressupost municipal. Les col·laboracions amb entitats privades, totes
lligades a l’àmbit financer, també redueixen gradualment la seva
aportació.
A dia d’avui
Els pressuposts que es pengen a la web de la Fundació presenten algunes
errades. Obvien fonts d'ingressos, 25.000 euros del banc de Santander, i
fan que els números quadrin sense que hi hagi cap romanent o es prevegi
despesa extraordinària. Es canvien criteris d'elaboració i es passa la
despesa del manteniment de l'edifici de la Fundació a l'Ajuntament,
sense deixar-ne constància. Uns pressuposts que no expliquen
correctament la inversió pública als ciutadans, esdevenint així poc
fiables. Sorprèn que ningú hagi demanat cap auditoria. O no tant.
L’actual directora general de cultura de l’Ajuntament, Francisca Niell,
anteriorment treballava per Natprojectes, una empresa que rescata les
restes del naufragi del Centre de Cultura de la Fundació Sa Nostra (Biel
Amer, Bartomeu Tomàs i la mateixa Niell) i desenvolupa projectes per a
la Fundació Palma Espais d’Art sota la direcció de Pilar Ribal. Això,
emperò, no li salva el cap. Niell, en la mateixa línia de les males
pràctiques de Gomis, es fa amb el control de la Fundació i de l’àrea de
cultura i defensa una gestió tècnica amb una programació segons els
"compromisos adquirits” que eviten programar i dotar de contingut la
política cultural de Palma i l’acció de la Fundació. A tot això el
responsable de l’àrea, Miquel Perelló, provinent del món de
l’ensenyament, es dedica a apagar focs. Atrapat en les urgències
-l’enderrocament del monòlit de la Feixina o la gestió del robatori de
part del mobiliari del Balaguer- no porta a terme el programa polític
que la gent va votar.
Un programa que deia:
"Palma ha de deixar de ser la ciutat de les oportunitats perdudes en
matèria de Cultura. En aquest àmbit, la manca de projecte i la contínua
improvisació per part de l’equip de govern han marcat una legislatura
plena de despropòsits en la gestió cultural. El Partit Popular ha
marginat la cultura com si fos una part intranscendent de l’agenda
política. Hem d’invertir radicalment les prioritats i construir un
projecte participat per la gent i consensuat amb els sectors culturals
que millori la ciutat a curt i a llarg termini."
El
problema abans de les eleccions era la manca de projecte. Ara el
problema és donar continguts a l'acció de govern en matèria de cultura i
això, amb el perfil continuïsta de Francisca Niell al timó, i sense una
oposició activa que controli el compliment dels programes, no sembla
una empresa fàcil. La regidoria pot tenir la temptació de dir que aquest
era el programa de MÉS i que ara el programa és el del Pacte de Govern.
MÉS ha blindat les qüestions lingüístiques dins l'acord -recuperació
del reglament de normalització lingüística, premis Ciutat de Palma en
català, retorn del senyal del 3/24 i canal 33- són punts importants,
però si no volem fer aquest país més petit del que és hem d'anar més
enllà.
Els reptes
Edificis en amenaça de ruïna (Casal Solleric) i d’altres que abans
d’inaugurar ja s’han de començar a rehabilitar (Casal Balaguer). La tan
habitual herència de calaixos buits que deixen els governs anteriors,
quan canvien de color polític. Els reptes que es planteja l'Ajuntament
són el discurs que es repeteix legislatura rere legislatura i que s'ha
actualitzat amb algunes bones idees -participació, transparència, bones
pràctiques- però sense dotar-les de contingut. Esdevé una política en
què es prioritzen els contenidors per damunt dels continguts. Amb
logotips i sense persones, com si les úniques memòries que perdurassin
fossin les impreses en paper.
El gran repte a dia
d’avui de la política cultural de Ciutat passa per canviar el subjecte:
passar de la sala d’exposició i l’objecte artístic a les relacions que
es generen dintre i fora dels espais amb els usuaris. Aquest punt es
controla i s'avalua amb els indicadors culturals dels ciutadans. La
formació ha de ser un dels eixos principals. És necessari augmentar
l'índex de lectura i portar a terme una tasca de dinamització de les
biblioteques de barri per recuperar el teixit perdut. El darrer
diagnòstic per barriades publicat al 2012 ens mostra una insuficiència
en la instrucció: un de cada 5 palmesans és analfabet o no té estudis.
L’índex d'afluència a les sales d’exposició, de concerts i de teatre es
pot millorar sembrant un embrió d’escoles municipals d’art, de teatre i
de música als casals de barri i als centres joves en col·laboració amb
la Conselleria d’Educació i el Consell Insular. Com pot apreciar el
valor de representar una emoció qui no s’ha plantejat fer-ho mai?
Centrant l’acció, però no limitant-la, en la franja d’edat dels que
cursen Primària i ESO, col·lateralment els índexs de fracàs escolar
poden baixar, ja que es treballen l’atenció i la disciplina i es
milloren les relacions interpersonals. La cultura popular, les noves
tecnologies, les arts escèniques, les arts plàstiques, les arts de la
paraula, el turisme cultural, … tots són temes d’un debat que no
s’escomet.
En una situació de pobresa que es va
generalitzant, la cultura ofereix una finestra des d’on construir-se a
un mateix i no caure en la indefensió. "Només la cultura fa ciutadans
lliures”, la frase és d’Emili Darder. Més citat que estimat.
La Fundació Palma Espais d’Art és un instrument adient per portar a
terme l’acció de govern, però necessita repensar-se. El patronat ha
rebut com a mínim una proposta de modificació d’Estatuts. El punt més
important que conté planteja obrir el patronat i donar el control de la
Fundació a la ciutadania donant pas al vertader canvi de subjecte. De
moment van passant els mesos, no hi ha resposta i la història sembla que
es repeteix.
Pere Vicenç i José Juan Luna
Aparegut a l'edició digital del diari Arabalears el 18 de febrer de 2016, il·lustració de Mar Oliver
Pere Vicenç i José Juan Luna
Aparegut a l'edició digital del diari Arabalears el 18 de febrer de 2016, il·lustració de Mar Oliver
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada