Una taca blanca s’ha descobert en diverses peces del fons del Museu de Mallorca. Una taca,
producte d’una descamació, que va esborrant petits fragments de quadres i escultures d’un
fons que parteix del segle XIII. Unes peces situades a la planta noble del museu que ens
expliquen com les Illes Balears varen entrar dins el cristianisme i la cultura europea, de la mà
de la cultura catalana. La col·lecció afectada és una de les partides de naixement més
importants de la nostra societat. Abans de fer-se pública la taca blanca, el director del museu
va renunciar a la direcció tot i estar de baixa.
Interrogada sobre l’origen de la taca en sis peces del fons, la consellera de Cultura Fanny Tur ha explicat en seu parlamentària que la taca està absolutament controlada i que la climatització de Ca la Gran Cristiana estava ideada per a un clima sec, com el de Madrid, incompatible amb la humitat que tenim a Mallorca. Els arguments de la consellera són febles, en una visita a les sales es pot comprovar fàcilment com la taca s’estén més enllà de sis peces i cercant l’autoria del projecte de climatització trobam la signatura d’un arquitecte mallorquí, Pere Rabassa. Menteix Fanny Tur?
El sindicalista Pere Bueno explicava en un article el passat mes d’octubre que les direccions dels equipaments culturals s’havien obert a funcionaris triats en lliure designació (a dit) que actualment podien desconèixer completament el funcionament i les normatives dels centres. Si miram la història recent dels equipaments culturals de les nostres Illes, veurem senyals d’alarma, serveixi d’exemple el cas de Jaume Gomila, un professor de català nomenat director de la Biblioteca Pública de Menorca a criteri del Partit Popular de l’època Bauzá, posteriorment director general de Cultura de MÉS per Menorca i finalment cessat per la seva implicació en el cas Contractes. S’ha fet una auditoria del seu pas per l’equipament públic?
L’anterior director de la biblioteca, Juan Francisco Sánchez Nistal, va ser cessat per condicionar l’ampliació de l’horari del centre a l’ampliació de la plantilla, defensant els drets dels treballadors durant les retallades. L’administració va destinar aquest tècnic del cos superior d’Arxius, Museus, Biblioteques i Documentació a una plaça sense funcions, mentre els partits col·locaven funcionaris afins sense experiència en la gestió de l’equipament cultural. L’octubre de 2017 una sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears revocava elcessament i obligava l’administració pagar la integritat d’un sou del qual no s’havien pogut exercir les funcions.
El règim d’infraccions que es troba en la Llei de Museus de les Illes Balears qualifica de greu el deteriorament de les peces i situa la forquilla de sancions entre els 60.001 i 150.000 euros de multa. Qui és l’encarregat d’aplicar la llei?
La taca blanca del fons del museu mostra un clientelisme polític que es mou amb impunitat, una forma de corrupció que va suplantant l’interès general amb els interessos de partits i empreses afins. Una taca que ens pot servir per explicar la pulcra dimissió d’Esperança Camps, el cessament entre aplaudiments de Ruth Mateu i la inestabilitat permanent que intenta dissimular sense èxit Fanny Tur, les tres conselleres de Cultura de la legislatura.
Interrogada sobre l’origen de la taca en sis peces del fons, la consellera de Cultura Fanny Tur ha explicat en seu parlamentària que la taca està absolutament controlada i que la climatització de Ca la Gran Cristiana estava ideada per a un clima sec, com el de Madrid, incompatible amb la humitat que tenim a Mallorca. Els arguments de la consellera són febles, en una visita a les sales es pot comprovar fàcilment com la taca s’estén més enllà de sis peces i cercant l’autoria del projecte de climatització trobam la signatura d’un arquitecte mallorquí, Pere Rabassa. Menteix Fanny Tur?
El sindicalista Pere Bueno explicava en un article el passat mes d’octubre que les direccions dels equipaments culturals s’havien obert a funcionaris triats en lliure designació (a dit) que actualment podien desconèixer completament el funcionament i les normatives dels centres. Si miram la història recent dels equipaments culturals de les nostres Illes, veurem senyals d’alarma, serveixi d’exemple el cas de Jaume Gomila, un professor de català nomenat director de la Biblioteca Pública de Menorca a criteri del Partit Popular de l’època Bauzá, posteriorment director general de Cultura de MÉS per Menorca i finalment cessat per la seva implicació en el cas Contractes. S’ha fet una auditoria del seu pas per l’equipament públic?
L’anterior director de la biblioteca, Juan Francisco Sánchez Nistal, va ser cessat per condicionar l’ampliació de l’horari del centre a l’ampliació de la plantilla, defensant els drets dels treballadors durant les retallades. L’administració va destinar aquest tècnic del cos superior d’Arxius, Museus, Biblioteques i Documentació a una plaça sense funcions, mentre els partits col·locaven funcionaris afins sense experiència en la gestió de l’equipament cultural. L’octubre de 2017 una sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears revocava elcessament i obligava l’administració pagar la integritat d’un sou del qual no s’havien pogut exercir les funcions.
El règim d’infraccions que es troba en la Llei de Museus de les Illes Balears qualifica de greu el deteriorament de les peces i situa la forquilla de sancions entre els 60.001 i 150.000 euros de multa. Qui és l’encarregat d’aplicar la llei?
La taca blanca del fons del museu mostra un clientelisme polític que es mou amb impunitat, una forma de corrupció que va suplantant l’interès general amb els interessos de partits i empreses afins. Una taca que ens pot servir per explicar la pulcra dimissió d’Esperança Camps, el cessament entre aplaudiments de Ruth Mateu i la inestabilitat permanent que intenta dissimular sense èxit Fanny Tur, les tres conselleres de Cultura de la legislatura.
Una carta signada per diversos arqueòlegs, alguns lligats a la UIB, assenyalava Joana Maria Palou, l’anterior directora del Museu de Mallorca com la responsable màxima de les deficiències en la gestió. El passat mes de gener, Palou denunciava davant la fiscalia l’existència d’unes 400 excavacions fora del control legal que marca la llei. És raonable pensar que aquestes excavacions afecten directament alguns o tots els signants de la carta i possiblement Bartomeu Salvà, l’exdirector del Museu.
El govern considera que no es pot permetre la dimissió de la tercera consellera de Cultura enmig de la campanya electoral, però tampoc es podia permetre el cessament de la segona i es va haver de fer. La taca blanca es fa massa present sobre el fons negre de la gestió. Destaca i no només afecta els equipaments, també el Pla de Cultura, la creació de l’Institut d’Indústries Culturals, el disseny del Consell de Cultura, les contractacions de la Simfònica, l’acció de l’IEB, el Pla Estratègic de Subvencions, el gruix de la política cultural. Una taca blanca per on s’escola el sentit de la funció pública que ens hem decidit atorgar com a societat.
Article publicat al diari Última Hora el 9 de novembre de 2018
