El cicle de dimissions a les àrees de Cultura
continua obert. El motiu de la sortida de Ruth
Mateu i MÉS per Menorca és polític i ofereix múltiples lectures. El relat
principal està lligat als sis treballs que Jaume
Garau, exdirector general del PSM, exparella de Mar Rescalvo -la gerent de la Simfònica-, soci del director general
de Fons Europeus i cap de campanya de MÉS, va realitzar per a diverses àrees
executives del partit i de MÉS per Menorca, en un procés a priori poc escrupolós. Tots ells sumen en principi una quantia
superior als 150.000 euros, desglossats en contractes menors i negociats,
guanyats en concursos tancats i sense publicitat i ben dotats econòmicament.
Tot legal, però poc moral. L'argumentari del partit valora que Garau ha
treballat per altres governs, obviant que no es coneixen estudis a conselleries
que no siguin de MÉS durant aquesta legislatura.
Si ens aturam a mirar de més a prop els
dos treballs que s'han fet per a la direcció general de Cultura, dirigida per Jaume Gomila, trobam un estudi de
públic assistent de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB), valorat
en 21.175 euros, i una anàlisi de l'impacte econòmic de les activitats culturals,
en 21.538 euros. La finalitat d'aquest darrer estudi és clara, justificar la
creació d'una nova entitat: l'Institut de la Llengua i la Cultura (l'ILLENC), per
fomentar les indústries culturals, substituint l'Institut d'Estudis Baleàrics,
independentment de les dades a analitzar. Ja
ho farem venir bé.
Si gratam una mica, entendrem el per què. El discurs de Josep Ramon Cerdà, en aquell moment director de l'IEB i actual director de l'ILLENC, centra l'acció de les polítiques culturals públiques a afavorir el sector privat. Promociona fires i festivals, amb produccions pròpies com la Fira B!, la mobilitat entre illes i el repartiment de les subvencions, amb l'objectiu de fer créixer les empreses. Els camps principals d'industrialització són dos: les arts escèniques, on compta amb la col·laboració d'ILLESCENA, una associació d'empreses mallorquines del sector, protagonista del circuit Talent IB, que paga entre 200 i 300 euros per actor i actuació depenent de l'illa, i l'audiovisual, amb el suport de l'ACIB, una associació de cineastes subvencionada enguany amb 600.000 euros a part dels recursos que proporcionen les Film Commissions i IB3.
Cerdà té interessos lligats a aquests dos sectors, ha dirigit més d'una quinzena d'espectacles teatrals i
alguns curtmetratges. Aquest model d'inversió dels
recursos públics en l'empresa privada ha estat criticat en diverses ocasions
per la seva absència de retorn social i pel seu clientelisme implícit. Sempre s'ha
trobat la mateixa resposta per part del responsable: defugir el debat.
No hi va haver debat quan el mes
d'octubre Diario de Mallorca publicava un article de Rafael Borràs que qualificava de fal·laç, innecessari i esbiaixat, cap a una visió
mercantilista de la cultura, l'estudi de Jaume Garau. El mes de novembre, en el
marc del cicle sobre polítiques culturals Emergències, l'investigador Jaron Rowan desmuntà les bondats de les
indústries culturals davant de Cerdà.
L'única resposta, en forma de tuit disgustat, consistia a acceptar canviar el
nom d'indústria cultural per un altre, però de cap manera els continguts
del projecte. El mes de desembre veient que en el debat parlamentari es podia
trobar amb un qüestionament del seu discurs, força la transformació de l'IEB en
l'ILLENC amb un subterfugi que evita discussions, una disposició final a la
llei de pressuposts.
Aquest mes de març apareix un projecte de
decret per aprovar els estatuts d'ILLENC, sota la forma d'una entitat pública
empresarial, amb tanta autonomia i marge de gestió que de fet es pot considerar
una Conselleria B. El pla ha estat estudiat i sembla comptar amb la
col·laboració, entre d'altres, del rector de la UIB, Llorenç Huguet, que
cediria a Cerdà les dependències de
Can Oleo, un edifici amb una càrrega simbòlica més propera al palacete de Jaume Matas que al Palma Arena, on es troba actualment la
Conselleria.
Al llarg dels estatuts veim com l'ILLENC
va absorbint les funcions principals de les direccions generals de Cultura i de
Política Lingüística, deixant pràcticament buides de continguts les àrees
assignades a MÉS per Menorca, abans de la seva imprevista sortida del Govern.
Trobam també en un punt específic la incorporació del foment de les indústries
culturals i en un altre el de la producció audiovisual, junt amb la gestió de
l'IB Film Commission. Per acabar destaca una funció pròpia per a l'elaboració
d'estudis sobre la cultura com a sector econòmic. Un recurs que comença a ser
familiar dins les formes de fer del partit.
En algun moment Ruth Mateu ha acceptat
que aquesta Conselleria B, dedicada a les empreses, es posàs en marxa. La
negació reiterada de l'existència de trames lligades a l'obtenció de recursos
econòmics dins el partit ens pot fer recordar les rodes de premsa, prèvies i
posteriors a les imputacions del Partit Popular. Ens trobam davant un
finançament irregular dels partits?
Tornant als estudis de Garau, el cas
explota amb la dimissió de la consellera de Transparència quan es descobreix
que 1.600 enquestes lligades a l'estudi s'han pagat a part, fraccionant-les de
l'anàlisi, formant dos contractes menors que no apareixen publicats en el
portal de Transparència. Incomprensiblement aquest fet no suposa el cessament
immediat de Miquel Gallardo,
director general de Transparència i Participació. Junt amb aquesta informació es
filtren uns missatges de la Consellera on parla en privat de les irregularitats
existents dins la contractació de l'OSIB,
sense mostrar cap voluntat ni cap capacitat d'intervenció.
Imatge de Jaume O. Chavala. Aparegut a Diario de Mallorca el 4 d'abril de 2017.
Imatge de Jaume O. Chavala. Aparegut a Diario de Mallorca el 4 d'abril de 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada