L'horabaixa del dia 26, el dia
de les eleccions estatals, vaig trobar-me a Miquel Perelló al col·legi
electoral Aina Moll. No l'esperava. Em va riure i em va allargar la mà,
mostrant una amabilitat que em costava d'apreciar i entendre. Li vaig
dir que veure'l allà era desincentivador. No vaig començar bé. Ho va
obviar i va seguir fent-me cas.
Vaig interpretar que aquest apropament es donava per motius electoralistes i vaig intentar rompre aquesta falsa familiaritat recordant-li el correu personal que li havia enviat el 6 de març, amb còpia a Antoni Noguera,
on denunciava l'incompliment del seu programa electoral, li demanava
que corregís, que si no podia corregir demanàs ajuda, i, si aquesta no
era possible, li demanava la dimissió. Em va dir que no l'havia llegit i
va seguir parlant com si res. Vaig intentar ser més clar encara:
-Miquel, a Educació hem pogut ser companys, ara ja no.
-Qui ets tu? Què has fet tu?
-Un ciutadà, Miquel.
La cosa anava pujant de to.
Vàrem seguir parlant de la Fundació Palma Espais d'Art sense posar-mos d'acord. Vaig demanar-li si havia fet arribar al patronat la proposta de modificació d'estatuts registrada a l'ajuntament el 26 de novembre del 2015.
-"Hi ha arribat, i això està dins els documents."
-"La nostra proposta l'has feta arribar al patronat?" Vaig insistir.
-"Arribarà."
-"Arribarà una proposta que vos vàrem enviar el mes de novembre?"
-"La vostra no arribarà, clar que no arribarà", confessava.
-"Ho veus? Fer de tap del ciutadans!"
-"Fer de tap d'en Pere Vicenç."
-"Fins aquí, fins aquí, Miquel."
-"Mira, a tu no te pareix res bé, no quadres amb ningú i vols que les institucions et tenguin present. Bueno, pues fes propostes i... sa cosa anirà així com anirà."
-"Que faci propostes que tu aturaràs? Que tu ficaràs dins un calaix? I tu ets un representant polític? Tu ets..."
... i en aquell precís instant vaig perdre el control i el vaig insultar.
Els apoderats de MÉS varen venir a veure que passava mentre Miquel Perelló em deia imbècil, em confirmava que qualsevol cosa que portàs el meu nom seria ignorada i em convidava a repetir el que li havia dit al pati de darrera del col·legi electoral.
Els hi vaig dir als apoderats que el regidor de cultura conculcava els drets dels ciutadans, un d'ells em va dir que això no l'interessava i que jo ja havia aconseguit el que volia.
Li he estat donant moltes voltes i m'ha costat 12 dies pair-ho. He parlat amb la meva misser per tal de veure les conseqüències judicials abans de fer-ho públic. Entenc que aquest fets superen l’àmbit d’allò personal i tenen contingut polític. És per això que ho comparteixo amb vosaltres.
Crèdits de la imatge, "Führer", de Lluís Juncosa.
Aparegut al meu mur de facebook el 8 de juliol de 2016.
-Un ciutadà, Miquel.
La cosa anava pujant de to.
Vàrem seguir parlant de la Fundació Palma Espais d'Art sense posar-mos d'acord. Vaig demanar-li si havia fet arribar al patronat la proposta de modificació d'estatuts registrada a l'ajuntament el 26 de novembre del 2015.
-"Hi ha arribat, i això està dins els documents."
-"La nostra proposta l'has feta arribar al patronat?" Vaig insistir.
-"Arribarà."
-"Arribarà una proposta que vos vàrem enviar el mes de novembre?"
-"La vostra no arribarà, clar que no arribarà", confessava.
-"Ho veus? Fer de tap del ciutadans!"
-"Fer de tap d'en Pere Vicenç."
-"Fins aquí, fins aquí, Miquel."
-"Mira, a tu no te pareix res bé, no quadres amb ningú i vols que les institucions et tenguin present. Bueno, pues fes propostes i... sa cosa anirà així com anirà."
-"Que faci propostes que tu aturaràs? Que tu ficaràs dins un calaix? I tu ets un representant polític? Tu ets..."
... i en aquell precís instant vaig perdre el control i el vaig insultar.
Els apoderats de MÉS varen venir a veure que passava mentre Miquel Perelló em deia imbècil, em confirmava que qualsevol cosa que portàs el meu nom seria ignorada i em convidava a repetir el que li havia dit al pati de darrera del col·legi electoral.
Els hi vaig dir als apoderats que el regidor de cultura conculcava els drets dels ciutadans, un d'ells em va dir que això no l'interessava i que jo ja havia aconseguit el que volia.
Li he estat donant moltes voltes i m'ha costat 12 dies pair-ho. He parlat amb la meva misser per tal de veure les conseqüències judicials abans de fer-ho públic. Entenc que aquest fets superen l’àmbit d’allò personal i tenen contingut polític. És per això que ho comparteixo amb vosaltres.
Crèdits de la imatge, "Führer", de Lluís Juncosa.
Aparegut al meu mur de facebook el 8 de juliol de 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada